La setmana passada era l’última que les unitats podien entregar el dossier
de campaments per poder fer la sortida de Nadal.
Les persones que coneixen els caps, molts senten “hem de fer el dossier”, o
els pares “necessitem les autoritzacions i fitxes de salut pel dossier”, però
realment què és això?
 |
| Foto: Ona Lupiañez |
Quan una unitat fa una sortida de més de dues nits necessita elaborar
l’anomenat Dossier de Campaments. Allà els i les caps expliquen quines
activitats es faran durant la sortida, els objectius de cada activitat i el
material que necessitaran. A més, també analitzen els objectius i necessitats
de la unitat i de cada nen i cada nena en concret. També organitzen un pla d’evacuació
per si hi ha algun problema, poder gestionar-ho d’una manera més ràpida i
senzilla. Conclusió, un recull d’unes 50 pàgines on hi ha tot allò que es
necessita per organitzar la sortida. A més també s’hi afegeixen les
autoritzacions que firmen els pares conforme deixen que els seus fills passin
aquests dies fora, i la fitxa de salut, on es posa allò destacable, si cal, de
cada nen i nena. Finalment també els i les caps han de fer una Notificació
d’Activitats a la Generalitat, perquè si passa qualsevol cosa sàpiguen que són
allà. Per últim, després que l’Equip d’Agrupament el revisi, s’ha d’anar a la
Demarcació de Girona, allà el tornen a revisar i si tot està bé, ja hi ha via
lliure per fer la sortida.
A part d’això, què fan els i les caps? Aquests nois i noies preparen al
detall totes les activitats que fan els nens i les nenes del nostre agrupament.
Fan reunions setmanalment per preparar les tardes de cau i, quan s’acosten les
sortides, aquestes reunions poden allargar-se si es volen preparar el millor
possible.
A nivell d’agrupament, un cop al mes fan consell. És un espai en el qual es
reuneixen tots els i les caps per parlar sobre les activitats que s’han fet,
fer-ne revisió o acordar de manera consensuada aquelles decisions que afecten
al cau, i per tant, directament als nens i les nenes.
Tot això ho combinen amb estudis, feina, activitats que fan, etc. Però no
és cap càrrega per ells i elles, és a dir, ho fan amb un somriure a la cara,
sabent que tot va directament cap als escoltes i les guies del nostre
agrupament i que, per tant, que ells s’ho passin bé i aprenguin, és la
recompensa més gran que poden rebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada