Sant Aniol de Finestres acull els egipcis i egípcies de Llevant

Aquest cop Llevant ha viatjat a l’Antic Egipte, per  descobrir entre altres coses com era la cultura d’aquella època.  Cims, tallers, innocentades i torrons han estat alguns dels protagonistes d’aquests quatre dies.

Les vistes des del cim - Foto: Maria López Moya

Els Llops i les Daines van anar de sortida de Nadal a aquest poble de la Garrotxa, on es van instal·lar a la casa de colònies. Primer van fer una descoberta de l’entorn mitjançant una cursa d’orientació amb missatges amb jeroglífics que havien de desxifrar. En els missatges, el faraó Akenaton els deia que haurien de superar una sèrie de proves per ser nomenats faraons.

La primera nit van veure la pel·lícula d’Astèrix i Obèlix i Cleopatra i van anar a dormir.  

L’endemà van fer ruta fins a Santa Maria de Finestres; el camí es va fer una miqueta cansat a causa del desnivell, però un cop a dalt el cansament es va esvair quan van poder veure el paisatge preciós de tota La Garrotxa i els seus volcans. Per baixar van tornar els nens i nenes sols per la pista, en un grup, mentre els caps anaven més enrere.

Un cop van tornar a la casa van jugar al Cluedo, on havien de descobrir qui havia matat a Akenaton. Alguns sospitaven de la seva dona Necertiti, altres del servent i altres del seu fill, Tutankamon, que va acabar sent el veritable assassí.

Els Truc van arribar al vespre, i els van fer una innocentada on van passar una miqueta de por, i alguns es van enfadar; però després van fer les paus amb un Bona Nit que consistia en fer-se massatges.

Jugant pel voltant de la casa - Foto: Maria López Moya

El matí del dia 29 va consistir en una roda de tallers. Els nens i les nenes es van dividir en tres grups que anaven rotant per tres tallers: Fer un punt de llibre amb el nom en jeroglífic, tinta invisible, i enigmes mitjançant jeroglífics. La tarda es va basar en fer les pizzes per sopar, acabar l’amic invisible i preparar-se per la nit de gala, on tots i totes anaven maquillats i maquillades com egipcis i egípcies de veritat.  Els i les Truc feien de cambrers i cambreres, i després de fer tots junts l’amic invisible, van posar música i van ballar fins molt tard.

L’endemà van esmorzar xocolata desfeta amb melindros i, com era l’últim dia, van estar tot el mati fent les motxilles i deixant la casa ben neta pels propers que vinguessin. Just abans de dinar, la Necertiti va nomenar a tots els nens i nenes com a faraons i faraones i els va fer l’entrega del punt de llibre amb el seu nom i de la ceptre especial de faraó.

Finalment van dinar, van agafar al bus, van arribar al pavelló, on van fer l’hora dels adeus, i van marxar cap a casa de cap a la dutxa ben cansats i cansades però amb una gran sensació de satisfacció.

La sortida de Nadal ja és aquí!

Avui és Sant Esteve però per tots els i les membres de l’Agrupament és un dia de nervis, presses, roba, xiruques, motxilles i il·lusions.

Demà, dia 27 de Desembre, com cada any, comença la Sortida de Nadal, on totes les unitats de l’Agrupament, generalment marxen a una casa de colònies on hi passaran quatre dies i tornaran el dia 30.

Foto: Maria López Moya

Entre d’altres coses, el dia 28 sempre toca la innocentada  i el dia 29 sempre és la nit de gala, on tots i totes es muden i fan una gran festa per celebrar que la sortida ha anat genial. A més, entre tallers i descobertes sempre es fa alguna ruta o es puja algun cim tots junts.

Els i les caps de cada unitat ja han anat a comprar tot el menjar necessari, i molts, ara mateix, són al cau agafant el material que necessitaran per dur a terme la sortida, i acabant d’aclarir els últims detalls perquè aquests dies siguin genials.

Mentrestant, a casa, els pares i les mares ajuden als nens i nenes que s’estan preparant la motxilla per marxar: que si el necesser, que si la lot, la cantimplora, les xiruques,.. . El “mama, no em tanca la motxilla”, i el “papa , no trobo la meva capelina”, són frases que se senten molt un dia com avui entre corregudes per casa i anar taxant coses de la llista que hi ha a la carta.

I finalment, arriba l’hora d’anar a dormir, la motxilla en un racó, el despertador a l’hora revisat deu mil cops, la roba per demà preparada a la cadira, i el fulard i la camisa a sobre perquè no se’ns oblidi, esperant que arribi demà, i desitjant-vos a tots i a totes que tingueu una gran Sortida de Nadal! 

Un any més, el cau amb La Marató de TV3

El passat dissabte dia 14 de Desembre tots els escoltes i les guies de l’agrupament van sortir al carrer entre les 17 i les 19h per ajudar a aconseguir diners per La Marató de TV3, que aquest any anava destinada a la investigació de les malalties neurodegeneratives.

Llevant ballant - Foto: Maria López

Durant setmanes, les diferents unitats van estar organitzant aquelles activitats que volien fer per tal d’aconseguir ajudar en aquesta edició. Els Castors  i les Llúdrigues van vendre pastissos i polseres. Tramunta a organitzava, a la Plaça de la Gent Gran (on hi havia la majoria d’actes del cau), un karaoke. No va acabar de tenir molt d’èxit a causa de problemes tècnics, però tot i així va anar bé. Llevant va fer per tot el centre una coreografia, explicava per què la feia, i demanava la col·laboració de la gent. 

L'atrapasomnis de PiC
- Foto: Mònica Rabassa 

Els Ràngers i les Noies Guia feien diverses activitats, des d’afaitar globus fins a una orquestra. Pioners i Caravel·les van decidir fer activitats de conscienciació mitjançant el joc. Per exemple podíem trobar una caixa amb pilotes de tenis a dins, i una negra petita, el jugador havia d’agafar la negra, però qui aguantava la caixa cada cop la movia més, i per tant la dificultat augmentava. D’aquesta manera volien fer veure quina era la dificultat de les persones amb parkinson. 

PIM pel Carrer Ample
- Foto: Aina Maresma

Truc va disfressar-se i va anar per tot el centre de Blanes amb un marc gegant, demanant a la gent que es fes una “foto per La Marató”. PIM no va faltar en aquesta trobada i va fer un espectacle. Els pares i les mares anaven disfressats i feien una comèdia pe carrer, venent pastissos i altres aliments.

Menys les activitats itinerants, la resta es van dur a terme a la Plaça de la Gent Gran, d’aquesta manera s’aprofitava que era dissabte a la tarda i el Carrer Ample era només per vianants i la gent hi passejava. Va haver-hi problemes tècnics de llum i so, però tot i així l’AEIG Pinya de Rosa va aconseguir aportar 654,77€ a La Marató de TV3 d’enguany.  Estem molt contents i contentes de tots els escoltes i les guies de l’agrupament, i esperem any rere any seguir participant en aquesta iniciativa.

Els Pioners i caravel•les reben la xerrada “mites de l’amor romàntic”

El passat dissabte dia 7 de Desembre aquesta unitat va anar al casal de la Cooperativa de Blanes on dues noies de la Justa Revolta, una associació antisexista, els van fer una xerrada sobre el sexisme.

Van destacar la importància de treballar per la societat sense distinció per qüestió de sexe i que és imprescindible una transformació social, que cal entendre-ho.

Van fer la xerrada d’una manera dinàmica: les voluntàries deien unes frases i els nois i les noies havien de dir si hi estaven a favor o en contra i per què. Tot girava entorn de les frases que elles deien, d’aquesta manera van explicar com funciona el cicle de la violència: L’acumulació de la tensió, l’explosió de la violència i la lluna de mel. (Fotografia).

Cicle de la violència - Foto: Orienta UIN

Un altre tema que van tracta va ser el de la gelosia, van debatre si la gelosia és bona o delenta. Tot ho feien els nois i noies, donaven els seus arguments i llavors les noies de l’associació feien matisos o no.

Finalment van parlar de la mitja taronja. Aquesta metàfora fa referència al fet de dependre d‘una altra persona. Van veure que una persona no en necessita una altra per ser una. Sí que necessita persones al seu voltant però no depèn d’elles. Les dues ponents van destacar la metàfora que cadascú és una taronja que està sustentada per quatre pilars: La feina, els amics, la família i la parella. El problema arriba quan el pilar de la parella elimina els altres tres pilars, llavors aquella taronja si que depèn del pilar.

Els i les caps estan molt contents i contentes de com va anar la xerrada, afirmen que els nois i noies van entendre a la perfecció allò que se’ls explicava i van veure que estan sensibilitzats en aquest tema. Els nois i noies també afirmen que estan molts contents i que els va semblar molt interessant aquesta xerrada que tenia més un format de debat.

Comença FOCA amb set focaires i una formadora de Blanes

El passat pont es va fer a Maçanet de Cabrenys la primera jornada de Formació de Cap (FOCA) d’aquest any. Set caps de Blanes van participar-hi per aconseguir així, a part de formar-se en l’escoltisme i aprendre coses noves, el títol de monitor o monitora en el  lleure.

Dijous a la nit ja eren a la casa de colònies on van conèixer els més de 30 participants del torn 1 d’aquest any, juntament amb els i les formadors i formadores. Divendres al matí van rebre la ponència d’Estructura del Moviment, per part de l’Anna Camacho, Comissària de Demarcació.

Seguidament, a mig matí van començar un raid per grups que acabava al dia següent a les 8 del matí a la casa. Durant la caminada, els focaires duien un Carnet de Raid, que va permetre conèixer-se més a ells mateixos i al seu grup, els mateixos que duraran tota la formació.

Ponència "La funció del Cap" - Foto: Aina Maresma

Quan van arribar a la casa un altre cop, van rebre la xerrada d’El Paper del Cap. Allà tots van explicar per què eren caps, i què volia dir això per ells. Els focaires afirmen que va ser una ponència enriquidora perquè van poder veure que un cap no pot tenir tots els valors que tindria un cap perfecte, però que dins l’equip d’una unitat tots es complementen.

Durant aquell dia van rebre més ponències: La Pedagogia del Projecte, Model de Persona i Societat i La Llei Escolta i Els pilars de l’Escoltisme. Aquesta última va ser productiva, ja que són coses de les quals en senten a parlar però que no acaben de ser clares, i això va ajudar-los a entendre-les i a compartir les diferents maneres de treballar els tres pilars (País, Educació per a l’Espiritualitat i Persona), que tenen els diferents agrupaments.

Finalment, al dia següent van rebre la formació sobre el Dossier de Campaments i Normativa. Els nois i noies van poder descobrir quins són els requisits a nivell de títols que es demanen a cada unitat depenent dels nens i nenes que hi hagi. També van poder veure quines coses poden fer i quines no a nivell normatiu.

A part de la formació més teòrica, allò que afirmen que els va enriquir més va ser els moments de relacionar-se entre ells i elles, tant amb focaires com amb formadors i formadores. Van poder veure quina era la manera de fer de diferents agrupaments, de diferents persones, van compartir experiències i van poder aprendre coses per aportar als seus agrupaments.

S’acosta la Sortida de Nadal i les revisions de dossiers

La setmana passada era l’última que les unitats podien entregar el dossier de campaments per poder fer la sortida de Nadal.

Les persones que coneixen els caps, molts senten “hem de fer el dossier”, o els pares “necessitem les autoritzacions i fitxes de salut pel dossier”, però realment què és això?

Foto: Ona Lupiañez

Quan una unitat fa una sortida de més de dues nits necessita elaborar l’anomenat Dossier de Campaments. Allà els i les caps expliquen quines activitats es faran durant la sortida, els objectius de cada activitat i el material que necessitaran. A més, també analitzen els objectius i necessitats de la unitat i de cada nen i cada nena en concret. També organitzen un pla d’evacuació per si hi ha algun problema, poder gestionar-ho d’una manera més ràpida i senzilla. Conclusió, un recull d’unes 50 pàgines on hi ha tot allò que es necessita per organitzar la sortida. A més també s’hi afegeixen les autoritzacions que firmen els pares conforme deixen que els seus fills passin aquests dies fora, i la fitxa de salut, on es posa allò destacable, si cal, de cada nen i nena. Finalment també els i les caps han de fer una Notificació d’Activitats a la Generalitat, perquè si passa qualsevol cosa sàpiguen que són allà. Per últim, després que l’Equip d’Agrupament el revisi, s’ha d’anar a la Demarcació de Girona, allà el tornen a revisar i si tot està bé, ja hi ha via lliure per fer la sortida.

A part d’això, què fan els i les caps? Aquests nois i noies preparen al detall totes les activitats que fan els nens i les nenes del nostre agrupament. Fan reunions setmanalment per preparar les tardes de cau i, quan s’acosten les sortides, aquestes reunions poden allargar-se si es volen preparar el millor possible.

A nivell d’agrupament, un cop al mes fan consell. És un espai en el qual es reuneixen tots els i les caps per parlar sobre les activitats que s’han fet, fer-ne revisió o acordar de manera consensuada aquelles decisions que afecten al cau, i per tant, directament als nens i les nenes.

Tot això ho combinen amb estudis, feina, activitats que fan, etc. Però no és cap càrrega per ells i elles, és a dir, ho fan amb un somriure a la cara, sabent que tot va directament cap als escoltes i les guies del nostre agrupament i que, per tant, que ells s’ho passin bé i aprenguin, és la recompensa  més gran que poden rebre.

Els Pioners i Caravel•les fan un raid a la seva sortida de Coneixença

Els i les caps de la unitat tenien com objectiu d’aquesta sortida la introspecció i la coneixença dels equips i la unitat. Per tant, per tal de fomentar la cohesió, van organitzar un raid per equips.

Va començar dissabte al matí, però cada equip ja estava organitzat. Durant la setmana havien preparat el mapa, havien pensat com arribaven fins al punt de sortida i on dormirien i els ho van enviar als caps, que els van anar a acomiadar el mateix dissabte al matí.

Foto: Pau Maresma

Els grups sortien des de: Maçanet-Massanes, Llagostera, Arbúcies, Girona, Sant Hilari i Anglès, i havien d’arribar a Santa coloma de Farners diumenge al matí.

Cada equip tenia uns sobres amb el Bona Nit, el Bon dia i el Joc de Nit. També duien cadascú un Carnet de Raid on treballaven els projectes de l’any, amb la seva metodologia, i decidien com volien enfocar el projecte de La Marató de manera consensuada.

Diumenge al matí van arribar a Santa Coloma de Farners; allà els esperaven els caps amb una xocolata desfeta per esmorzar. Van posar en comú tot el que havien fet i van fer l’elecció i la planificació del projecte de La Marató. Van decidir fer tallers de consciència mitjançant el joc. A més van decidir que col·laborarien amb La Marató però que alhora posarien una guardiola per les associacions de Blanes que ajuden a les malalties neurodegeneratives. Aquests diners els utilitzaran els nois i noies per comprar el material que necessitin per ajudar i col·laborar amb aquestes associacions.

Finalment van fer una sèrie de jocs, van dinar i van tornar cap a Blanes amb un projecte per posar en marxa.

"Creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que generarà els nous lideratges que el nostre país necessita."

Els Comissaris Generals de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya van fer un parlament a la 37ª Assemblea General Ordinària de la MEG, celebrada el 24 de Novembre de 2013 a Girona. És el següent:

“Avui tanquem un curs i n’encetem un altre. L’actualitat ve marcada, tristament, per notícies que ens afecten directament als joves i les joves d’aquest país. Tenim un 50% d’atur juvenil i, si tenim feina, els nostres contractes cada vegada vulneren més els nostres drets com a treballadors. Amb la disminució de beques i l’increment del preu de les matrícules, tenim dificultats cada vegada més grans per poder aceedir a estudis universitaris. La llei Wert dinamita el model d'immersió lingüística que tant d'èxit ha tingut a l'hora de promoure l'ús de la nostra llengua, el català. Continuem independitzant-nos cada vegada més tard. Cada cop són més els joves que busquen un futur més esperançador fora de Catalunya. Els nostres pares perden la feina molt abans de ser avis, i les pensions dels nostres avis sostenen l'economia de moltes famílies. 

Foto: AEIG Pinya de Rosa

Davant d’una situació així, l’esperança ve de la mà de moviments que són capaços de donar-hi resposta: plataformes, entitats, assemblees locals o corrents de pensament que dibuixen nous horitzons diferents als que sempre ens havien explicat. És aquest teixit social organitzat el que ens permet redescobrir-nos com a societat i com a individus. La societat civil organitzada és avui una terra fèrtil on poder arrelar de nou. Una terra impregnada de creativitat, sentit comunitari i qualitat humana. Ara bé, ¿més enllà d’aquesta esperança que ens pot despertar el teixit associatiu, com aconseguim resultats que incideixin de forma real a la societat actual?

Necessitem que aquest teixit el formin persones fortes d'esperit i il·lusionades per construir un futur millor. Segons Batista i roca, la debilitat del nostre país estava associada a la feblesa de caràcter dels catalans, i és per això que va fundar Minyons de Munyanya, introduint l'escoltisme a Catalunya a principis del segle XX. Avui, la nostra missió, la missió de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, és educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, tot fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin així persones conscients, actives i compromeses amb la societat.

Seguim doncs, donant resposta a les necessitats de la societat d’avui, i ho fem a través de l’eina més potent que tenim: l’educació. Una educació que volem fer en català i dins d’un país, Catalunya, que ha de poder decidir lliurement el seu futur. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Estimem i aprenem a estimar els nostres paisatges, la nostra cultura, la nostra història, la nostra llengua, i ens comprometem a treballar per no perdre la nostra identitat. Per això treballem colze a colze amb plataformes com Somescola, de la qual som membres fundadors, i per això ens posicionem clarament a favor del dret a decidir del nostre poble.

Els escoltes i les guies som decidits i afrontem les dificultats sense por. Aquest futur que dibuixem, complex però esperançador, estarà format pels infants d’avui. Ells són el focus de la nostra tasca i el motiu pel qual més de 3000 voluntaris hi dediquem temps i esforç. Junts fem cau els dissabtes, ens disfressem, anem de ruta, plantem tendes... i ens meravellem davant la natura. Aquest és el nostre mètode educatiu i la millor manera que tenim per donar una oportunitat als infants i joves de créixer feliços, d’aprendre a treballar en equip, de fer-los més crítics i més conscients de les seves potencialitats i capacitats com a persones. Tot un seguit d’aprenentatges que de ben segur els permetran ser valents a l’hora de viure la vida amb responsabilitat envers ells i envers els altres.

El que ens permet, a caps i responsables associatius, aprofundir i aprendre a desenvolupar aquest mètode amb els nens i adolescents és la nostra Escola de Formació. Aquesta és, sens dubte l’element vertebrador de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Les formacions cohesionen les demarcacions, obren noves possibilitats als caps, desperten la il·lusió i construeixen amistats capaces de generar nous equips. És l’única escola de formació de base totalment voluntària reconeguda per la Generalitat, on tots els formadors i formadores, com els caps, realitzen la seva tasca des de la gratuïtat.

Foto: Aina Maresma

Aquest any hem fet un esforç gegant per adaptar l’escola al nou marc legal vigent. Aquest esforç ens ha servit per revisar i millorar el contingut de les formacions, però alhora ens ha obligat a reestructurar els cursos, fent-nos arribar al límit de les nostres possibilitats com a voluntaris. Creiem en una formació rigorosa i de qualitat, però no en tendir a la professionalització de la nostra tasca com a caps. Cal una aposta política clara per donar suport a l’associacionisme educatiu de base voluntària. Ens sentim orgullosos del nostre model d’Escola de Formació ja que, a més, el compartim amb la majoria d’escoles d’educació en el lleure d’altres països europeus, com Bèlgica, on l’escoltisme i el guiatge tenen un paper molt més rellevant i reconegut a nivell social i institucional.

Quan parlem de reconeixement a la nostra tasca, ens referim també a la necessitat que tenim que les administracions i mitjans creguin i apostin per nosaltres. Som 3.000 voluntaris que aportem a la nostra societat allò que avui cap govern ni cap administració podria assumir. Aquesta tasca voluntària equival, en termes econòmics, a 20 milions d’euros anuals que Minyons Escoltes i Guies de Catalunya regalem a la nostra societat, fent créixer la il·lusió de viure als més de 10.500 infants i joves que formen els nostres 147 agrupaments extesos arreu del territori català. I tot, sense esperar res a canvi. Això sí, ho fem perquè creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que generarà els nous lideratges que el nostre país necessita. Bons lideratges: carregats de sensibilitat, de qualitat humana i d’una alta dosi de consciència espiritual. Per això som aquí, al servei del nostre país. Sempre a punt!”